Liderar una alian\u00e7a mundial per l’economia circular. Aqueix \u00e9s l’ambici\u00f3s objectiu que persegueix la Uni\u00f3 Europea, que treballa per a accelerar la transici\u00f3 ecol\u00f2gica del seu model productiu i de consum, com a \u00fanica via per a garantir la sostenibilitat mediambiental i social a mitj\u00e0 termini i de mantindre la seua efici\u00e8ncia i competitivitat en un context global. Aquesta aposta s’ha plasmat en un nou \u2018Pla d’Acci\u00f3 per a l’Economia Circular\u2019, que suposa un salt qualitatiu i quantitatiu en el treball abordat des de 2011, amb la definici\u00f3 de l\u00ednies de treball, estrat\u00e8gies, programes i eines que implicaran a tots els agents: des de les institucions i organismes p\u00fablics, als governs, les empreses i la ciutadania.<\/p>\n
Aquesta nova estrat\u00e8gia en la transici\u00f3 cap a una economia en circular s’emmarca en el\u00a0European\u00a0Green\u00a0Deal\u00a0o Acord Verd Europeu, que parteix d’una visi\u00f3 hol\u00edstica i transversal: preservar el medi ambient i la biodiversitat, aconseguir la neutralitat clim\u00e0tica en 2050 i avan\u00e7ar en equitat i benestar social s\u00f3n objectius inassolibles sense un sistema econ\u00f2mic en circular.<\/p>\n
Es parteix del principi que aqueixa transici\u00f3 \u201cno deixe a ning\u00fa fora\u201d i es recolza en la corresponsabilitat i necess\u00e0ria implicaci\u00f3 de tots els agents, partint de la base social, la ciutadania, passant pels poders p\u00fablics -a trav\u00e9s de regulaci\u00f3 de tot el cicle de vida dels materials i productes, des de l’extracci\u00f3 a l’ecodisseny i l’etiquetatge, a la venda \u00e8tica i el tractament de residus; incentius a la innovaci\u00f3 i transformaci\u00f3 de models i processos; conscienciaci\u00f3 i formaci\u00f3 al consumidor, o l’aposta per la compra p\u00fablica amb criteris socials i mediambientals- i el sector empresarial -amb focus en tot el cicle de vida i la cadena de valor dels productes i serveis-.<\/p>\n
En els \u00faltims exercicis, s’ha aconseguit un gran avan\u00e7 en conte al nivell de conscienciaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3: segons els resultats de l’Eurobar\u00f2metre publicat al mar\u00e7 de 2020, el 94% dels ciutadans de la Uni\u00f3 afirma que la protecci\u00f3 del medi ambient \u00e9s important per a ells i considera que els m\u00e8todes m\u00e9s efica\u00e7os per a combatre els problemes mediambientals s\u00f3n “canviar la manera de consumir” i “canviar la manera de produir i comercialitzar\u201d.<\/p>\n
En aquesta l\u00ednia, el \u2018Pla d’Acci\u00f3 per a l’Economia Circular\u2019, presentat l’11 de mar\u00e7 d’enguany, cerca construir \u201cun sistema que garantisca que el valor dels materials, recursos i productes utilitzats es mantinguen en l’economia de la UE durant el major temps possible, amb l’objectiu d’adaptar la nostra economia a un futur ecol\u00f2gic i refor\u00e7ar la nostra competitivitat, protegint al mateix temps el medi ambient i conferint nous drets als consumidors”.<\/p>\n
\u201cNom\u00e9s tenim una Terra, per\u00f2 en 2050 estarem consumint com si tingu\u00e9rem tres. El nou Pla far\u00e0 que la circularitat siga la norma en les nostres vides i accelerar\u00e0 la transici\u00f3 ecol\u00f2gica de la nostra economia. Unes mesures preses pensant en el futur generaran oportunitats de negoci i de treball, reconeixeran nous drets als consumidors europeus, canalitzaran la innovaci\u00f3 i la digitalitzaci\u00f3 i, igual que la naturalesa, garantiran que no es malgaste res\u201d, va subratllar Virginijus Sinkevi\u010dius, comissari europeu de Medi Ambient, Oceans i Pesca.<\/p>\n
En l\u00ednia amb la visi\u00f3 hol\u00edstica del Green\u00a0Deal, totes les accions plantejades en aquest pla d’economia circular s’orientaran a reduir tant la petjada del carboni com la petjada de materials de la UE -la meitat de les emissions totals de gasos d’efecte d’hivernacle i m\u00e9s del 90% de la p\u00e8rdua de biodiversitat i l’estr\u00e9s h\u00eddric es deuen a l’extracci\u00f3 i al tractament dels recursos-.<\/p>\n
El vicepresident executiu responsable del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, destaca que, malgrat els passos i avan\u00e7os reeixits en els \u00faltims exercicis -amb els successius plans d’acci\u00f3 i desenvolupaments normatius-, \u201cen l’actualitat, la nostra economia continua sent quasi enterament lineal, ja que nom\u00e9s el 12% dels materials i recursos secundaris torna a entrar en l’economia. Molts productes es trenquen amb massa facilitat, no es poden reutilitzar, reparar ni reciclar, o estan fabricats per a un sol \u00fas. Existeix un enorme potencial que poden aprofitar tant les empreses com els consumidors\u201d.<\/p>\n
Les previsions manejades per la Comissi\u00f3 Europea s\u00f3n que, gr\u00e0cies a les millores en efici\u00e8ncia i competitivitat que portar\u00e0 amb si l’aplicaci\u00f3 del \u2018Pla d’Acci\u00f3 per a l’Economia Circular\u2019, es podria incrementar en un 0,5% el PIB de l’eurozona i crear uns 700.000 nous #lloc# de treball fins a 2030. D’aquesta manera, s’avan\u00e7ar\u00e0, tamb\u00e9, en els objectius d’integraci\u00f3 i equitat social i millora del benestar de totes les persones.<\/p>\n
L\u00ednies d’acci\u00f3 i manques<\/strong><\/p>\n Per a aix\u00f2, el nou Pla aprovat per la Comissi\u00f3 Europea estableix uns objectius i l\u00ednies centrals d’acci\u00f3, que seran objecte de desenvolupaments normatius -a nivell europeu i en les respectius estats-, pol\u00edtiques, plans i accions concrets.<\/p>\n En aquest sentit, podem destacar tres grans manques en el document: no contemplar les energies renovables, un dels pilars de l’economia a circular; no incloure objectius ni l\u00ednies de treball espec\u00edfiques per al turisme, sector clau per a l’economia europea, i no prestar l’atenci\u00f3 que requereix el m\u00f3n rural -pese a l’alt pes en distribuci\u00f3 de poblaci\u00f3 en alguns dels estats membres i el paper fonamental del sector primari en la conservaci\u00f3 del medi ambient, la biodiversitat i la gesti\u00f3 de recursos-.<\/p>\n La Comissi\u00f3 Europea detalla que el \u2018Pla d’acci\u00f3 per a l’economia circular\u2019 recull, en primer lloc, mesures orientades a empoderar als consumidors. Es busca que reben informaci\u00f3 fidedigna sobre aspectes com la\u00a0reparabilidad\u00a0i la durabilitat dels productes, que els ajude a prendre decisions m\u00e9s sostenibles. Una de les propostes destacades \u00e9s regular el \u2018dret de reparaci\u00f3\u2019 o acc\u00e9s a recanvis.<\/p>\n En aquest sentit, l’eix central perseguit \u00e9s aconseguir que \u201cels productes sostenibles siguen la norma a la UE\u201d. Es legislar\u00e0 perqu\u00e8 els productes comercialitzats duren m\u00e9s, siguen m\u00e9s f\u00e0cils de reutilitzar, reparar i reciclar i incorporen, en la mesura que siga possible, material reciclat en lloc de mat\u00e8ries primeres. Es restringiran els productes d’un sol \u00fas, es far\u00e0 front a l’obsolesc\u00e8ncia prematura i es prohibir\u00e0 la destrucci\u00f3 de b\u00e9ns duradors que no hagen sigut venuts.<\/p>\n El document que recull les l\u00ednies de treball en economia circular a la Uni\u00f3 Europea, esmenta accions concretes orientades a \u201cels sectors que utilitzen m\u00e9s recursos o tenen un elevat potencial de circularitat\u201d.<\/p>\n Entre ells, estan: Electr\u00f2nica i TIC: La \u2018Iniciativa sobre l’Electr\u00f2nica Circular\u2019 allargar\u00e0 la vida \u00fatil dels productes i millorar\u00e0 la recollida i el tractament dels residus; bateries i vehicles: es persegueix augmentar la sostenibilitat i impulsar el potencial de circularitat de les bateries, aix\u00ed com la revisi\u00f3 de les normes relatives als vehicles al final de la seua vida \u00fatil, amb la finalitat de millorar l’efici\u00e8ncia del reciclatge, i normes sobre el tractament sostenible dels olis usats; envasos i embalatges: nous requisits obligatoris en conte a materials i formats, entre altres; pl\u00e0stics: requisits obligatoris sobre el contingut reciclat, amb especial atenci\u00f3 als micropl\u00e0stics, els\u00a0biopl\u00e1sticos\u00a0i els pl\u00e0stics biodegradables; productes t\u00e8xtils: refor\u00e7ar la competitivitat i la innovaci\u00f3 en el sector i impulsar el mercat de la reutilitzaci\u00f3 t\u00e8xtil; construcci\u00f3 i habitatge: estrat\u00e8gia integral per a un entorn constru\u00eft sostenible que fomente els principis de circularitat en els edificis, i alimentaci\u00f3, com a \u00e0mbits m\u00e9s destacats.<\/p>\n Quant als residus, l’estrat\u00e8gia de la Uni\u00f3 Europea se centrar\u00e0 en evitar els residus, en primer lloc, i, si es produeixen, a transformar-los en recursos secundaris d’alta qualitat que s’integren en un eficient mercat de mat\u00e8ries primeres secund\u00e0ries -per a donar-los una nova vida-. La Comissi\u00f3 estudiar\u00e0 la possibilitat d’establir un model harmonitzat a escala de la UE de recollida separada de residus i el seu etiquetatge. El \u2018Pla d’acci\u00f3\u2019 tamb\u00e9 presenta una s\u00e8rie de mesures per a reduir al m\u00ednim les exportacions de residus de la UE i fer front als trasllats il\u00b7l\u00edcits.<\/p>\n Finan\u00e7ament i incentius<\/strong><\/p>\n Per a donar suport a les estrat\u00e8gies nacionals i els projectes i inversions del sector privat necessaris per a abordar amb \u00e8xit aqueixa transici\u00f3 cap a una economia en circular, s’habilitaran programes de suport e la innovaci\u00f3 i la transformaci\u00f3 d’estrat\u00e8gies, processos i sistemes en les empreses -com els diferents projectes del Programa LIFE o subvencions i l\u00ednies de cr\u00e8dit per a programes d’investigaci\u00f3 i innovaci\u00f3-, aix\u00ed com altres recursos europeus amb diferents f\u00f3rmules -des dels Fons de Cohesi\u00f3, al Fons Europeu de Desenvolupament Regional-.<\/p>\n A m\u00e9s, es contemplen accions per a mobilitzar finan\u00e7ament privat en suport de l’economia circular a trav\u00e9s d’instruments financers comuns, com\u00a0InvestEU.<\/p>\n Una de les principals eines d’impuls d’aquesta evoluci\u00f3 cap a una economia en circular ser\u00e0 la \u2018compra p\u00fablica verda\u2019, que suposa la integraci\u00f3 de criteris obligatoris de contingut mediambiental en els processos de contractaci\u00f3 d’organismes, institucions i empreses p\u00fabliques. La compra p\u00fablica mobilitza, actualment, entorn del 14% del PIB de la UE.<\/p>\n La cooperaci\u00f3 p\u00fablic-privada \u00e9s essencial per a aconseguir l’\u00e8xit del pla i la major efici\u00e8ncia i efic\u00e0cia en resultats, que redunde en benefici de tots els ciutadans europeus.<\/p>\n