L’economia circular planteja una evolució des del model lineal de producció i consum —extraure recursos, fabricar, consumir i tirar— que ha dominat durant dos segles fins a un model inspirat en la naturalesa i el seu funcionament, on tot s’aprofita, es transforma i es reutilitza.

Un canvi de paradigma que sorgeix com a resposta necessària i urgent per a fer front a alguns dels grans reptes de la humanitat, com ara el canvi climàtic, la contaminació, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament progressiu de recursos, que deixa patent la impossibilitat de mantindre ritmes de creixement sense límits en un planeta finit. Des de 1980, el nivell d’extracció anual de matèries primeres s’ha incrementat en el 60 % i cada any la humanitat consumeix recursos naturals que ja quasi dupliquen la capacitat de regeneració del planeta.

Entre altres solucions, l’economia circular aporta fórmules per a allargar la vida econòmica útil dels materials i els productes; propicia la reparació i la reutilització dels béns de consum; introdueix hàbits alternatius, com ara l’ús compartit; redueix al mínim la generació de residus; estudia com aprofitar al màxim els que s’han produït, i potencia l’ús d’energies renovables.

En definitiva, l’economia circular permet redefinir el concepte de creixement i progrés per a assolir un sistema econòmic reparador, regeneratiu i més sostenible, basat en una major eficiència en l’ús dels recursos que permeta assegurar la conservació del nostre planeta i el benestar de tots els habitants.

La transició cap a una economia circular i la consolidació d’aquesta es recolza en dos pilars bàsics: conscienciació i corresponsabilitat. Avançar en aquest model requereix un pla estratègic ampli i multidisciplinari en el qual s’impliquen tots els agents i s’hi treballe de manera coordinada, amb la convicció que és un procés imparable i totalment necessari per a protegir i preservar el planeta.

Les empreses, organitzacions, institucions, administracions públiques i, per descomptat, la ciutadania han d’actuar en conseqüència i sumar. Només des d’aquesta perspectiva de cooperació publicoprivada i participació ciutadana serà viable el canvi real de model econòmic.

Cal definir noves maneres de produir i de ser competitius, alhora que sostenibles i responsables. En els últims exercicis, hem assistit a una explosió clara de la conscienciació política, empresarial i social sobre la necessitat d’accelerar la transició des del model lineal de producció i consum cap a un model circular.

És moment d’accelerar-ne la posada en pràctica si volem un canvi real.

T’hi sumes?

L’estratègia circular s’estén a tot el procés i la vida del producte, des de la concepció i el disseny fins a la composició i les matèries primeres. S’analitza com es produirà, transportarà i comercialitzarà, la utilitat i la funcionalitat que tindrà, la durabilitat —trencant amb les pràctiques que busquen l’obsolescència— i les opcions de reutilització, recuperació o reciclatge al final de la vida útil per a la qual es va concebre.

Així doncs, treballar en aquests àmbits permet el següent:

A les administracions i institucions públiques:

Evolucionar cap a un model econòmic més sostenible als seus territoris, en què es done suport a la reindustrialització, el desenvolupament d’empreses més eficients, productives i competitives; menys contaminants, generadores de riques i ocupacions de qualitat, alhora que preserven i protegeixen l’entorn mediambiental i les condicions de vida dels seus habitants.

A les empreses:

♢ Millores en eficiència: el model d’economia circular està orientat a reduir el consum de materials i productes, de manera se n’amplia la vida útil, i el consum d’energia, i es prioritza, a més, la que procedeix de fonts renovables, amb la qual cosa s’aconsegueix que les empreses progressen en termes d’eficiència en la gestió.

♢ Més control de riscos: introduir estratègies d’economia circular propicia que les empreses reduïsquen el seu grau de dependència del proveïment de matèries primeres i de les fluctuacions de preus possibles en els mercats, en un context d’exhauriment progressiu de recursos naturals.

♢ Innovació: la necessitat de donar resposta als reptes que plantegen els nous models de consum i producció, així com la demanda creixent de determinats productes i serveis (reciclatge, consum compartit, materials nous, etc.), obrin oportunitats per a empreses consolidades i projectes emprenedors nous.

♢ Resiliència: les empreses que evolucionen cap a models de gestió i de negoci més sostenible han demostrat que es comporten millor en les èpoques de crisi i tenen més capacitat de recuperació.

♢ Competitivitat: gràcies a tots els punts anteriors, les organitzacions que integren l’economia circular milloraran la productivitat i generaran avantatges competitius en un món globalitzat.

A la ciutadania:

♢Millora en les decisions de compra i de consum, de manera que s’amplia la gamma de productes i serveis que minimitzen els impactes negatius sobre l’entorn i impulsen els positius.

♢ Optimització de la gestió dels recursos econòmics.

♢ Accés a ocupacions de qualitat i sostenibles, que propicien més integració i cohesió social.

Transformar un model econòmic assentat durant generacions és un procés que requereix temps i recursos.

Entre els obstacles principals trobem el següent:

♢Un marc normatiu ampli i en canvi constant. Hi ha retards importants en la translació d’acords internacionals i la normativa supranacional (directives europees) a la legislació nacional i a la que aborden les comunitats autònomes —en les qüestions que siguen de la seua competència. És clau que l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, aprovada el mes de juny passat, es reflectisca en desenvolupaments normatius que en garantisquen l’execució en la pràctica i la consecució dels resultats comuns.

♢ Absència generalitzada de polítiques públiques que servisquen d’impuls a l’evolució en les empreses (incentius fiscals, compra pública amb criteris sostenibles, suport a I+D, línies de finançament...).

♢ Falta de compromís real de les companyies: el nivell de circularitat del sistema productiu global es calcula en a penes un 9,1 %, segons l’estudi «The Circularity Gap».

♢ La necessitat d’abordar inversions importants per reconvertir productes, serveis i processos, o que estiguen subjectes a períodes d’amortització llargs.

♢ Barreres del mercat: falta de demanda real per part dels consumidors, siga perquè tenen hàbits arrelats o per l’impacte de preus de les inversions que duu a terme l’empresa, que poden penalitzar el seu volum de vendes.

♢ La falta de definició de models, sistemes i actuacions que impliquen, de manera activa, la ciutadania i els consumidors.

♢ L’absència d’eines estàndard per a mesurar l’impacte d’aquestes estratègies i polítiques, que permeten tindre dades i generar coneixement per saber quines són i on estan les oportunitats de negoci i els riscos que s’associen als sistemes circulars.

T’has plantejat que pots fer tu, dins del teu àmbit personal i professional, per a impulsar l’economia circular?

Les «R» (7R, 9R, 10R…) de l’economia circular serveixen de guia per a prendre decisions de producció i consum més responsables i sostenibles:

♢ Rediseñar: Redissenyar: repensar els productes amb criteris de sostenibilitat, des de la forma fins als materials que s’hi usaran, les possibilitats de reutilització, desmuntatge o reciclatge.

♢ Reduir: canviar els hàbits de consum, tant a l’hora de decidir una compra («de veres necessite aquest producte?») com a la de prioritzar tipus de materials, formats o possibilitats de reutilització o reciclatge.

♢ Rebutjar: per mitjà de la innovació, arribar al fet que el producte siga redundant, abandonant la funció que té o oferint la mateixa amb un producte radicalment diferent./p>

♢ Reutilitzar: allargar la vida útil dels productes donant-los un altre ús.

♢ Repensar: els models de consum per a garantir que el bé s’aprofite tant com siga possible (per exemple, per mitjà de l’ús compartit o el pagament per ús).

♢ Reparar: arreglar un producte que no funciona comporta menys consum de materials i menys generació de residus i, generalment, serà més barat que comprar-ne un de nou.

♢ Renovar: actualitzar un bé de consum per tornar a donar-li ús.

♢ Recuperar: reintroduir en el procés productiu materials utilitzats amb anterioritat.

♢ Remanufacturar: utilitzar les parts d’un producte en la producció d’un de nou amb la mateixa funció o diferents.

♢ Reciclar: quan les vies anteriors ja no són possibles, el producte es tracta per a transformar els residus en matèries primeres que tornen al procés productiu.

La implantació d’una economia circular és una de les línies estratègiques clau per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 —aprovada per les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015—, que defineix un full de ruta, una estratègia i uns objectius compartits de manera universal per abordar els grans reptes globals de la humanitat.

En total, s’hi defineixen 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que, alhora, es concreten en 169 metes, per avançar cap a una economia mundial més responsable i inclusiva amb les persones i amb el planeta. No només es diu què s’ha de fer, sinó també com s’ha de fer. L’ODS 12 se centra a produir i consumir de manera més responsable i eficient, amb metes directament dirigides a un ús més eficient dels recursos naturals i l’energia, la reducció de residus i el tractament i reciclatge d’aquests. Però no és l’únic ODS vinculat a un model econòmic circular. També l’ODS 6 (aigua neta i sanejament), l’ODS 7 (energia neta i assequible), l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles), l’ODS 13 (acció climàtica), l’ODS 14 (vida submarina) i l’ODS 15 (vida d’ecosistemes terrestres) rebran impactes positius pel canvi de sistema que també afectarà, indirectament, els relacionats amb la salut i el benestar de les persones.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible estan interconnectats, així com els agents que hi ha implicats. La consecució d’aquests requereix una acció global i conjunta: implica les persones, les empreses, les administracions públiques, les entitats educatives, les institucions socials, les organitzacions del tercer sector. El mateix Objectiu 17 se centra en les aliances per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.