Els recursos finits i els problemes climàtics requereixen passar d’una societat de “prendre, fabricar i eliminar” a una economia neutra en carboni, ambientalment sostenible, lliure de tòxics i completament circular per a 2050. La pandèmia COVID-19 destaque les debilitats en els recursos i en les cadenes de valor, impactant en les pimes i la indústria. Una economia circular reduirà les emissions de CO₂, al mateix temps que estimularà el creixement econòmic i crearà oportunitats d’ocupació, segons el reportatge publicat en la web del Parlament Europeu, que reproduïm ací.
En línia amb l’objectiu de neutralitat climàtica de la UE per a 2050 en virtut del Pacte Verd, la Comissió Europea va proposar al març de 2022 el primer paquet de mesures per a accelerar la transició cap a l’economia circular, com es recull en el Pla d’Acció d’Economia Circular. Les propostes inclouen una expansió de l’abast de les regles d’ecodisseny, capacitar als consumidors de cara a la transició ecològica i una estratègia sobre tèxtils sostenibles.
Al novembre de 2022, la Comissió va publicar un segon paquet, que incloïa una proposta sobre noves normes per a tota la UE sobre envasos i una proposta sobre la certificació de la UE per a l’absorció de carboni.
Un tercer paquet es va presentar al març de 2023, inclosa una proposta per a regular els reclams ecològics de les empreses i garantir el dret a reparar productes.
Al juliol de 2023, la Comissió va proposar revisar la Directiva Marc sobre residus per a promoure la gestió sostenible dels residus tèxtils i alimentaris.
El Parlament va aprovar a l’octubre de 2022 una revisió de les normes sobre contaminants orgànics persistents per a reduir encara més la quantitat de substàncies químiques perilloses en els residus i els processos de producció. Les noves normes introduiran límits més estrictes, eliminaran els contaminants de la cadena de reciclatge i prohibiran determinades substàncies químiques.
A l’abril de 2024, el Parlament va aprovar l’establiment d’un esquema de certificació a nivell de la UE per a l’absorció de carboni. Garantirà que les activitats d’eliminació de carboni es mesuren de manera precisa, mentre que el carboni s’emmagatzema durant el major temps possible.
Cap a productes sostenibles
La pandèmia de COVID-19 va afectar negativament les cadenes de subministrament mundials i va donar lloc a escassetat de matèries primeres fonamentals a Europa. En 2021,els eurodiputats van demanar una estratègia integral de la UE per a matèries primeres fonamentals basada en un proveïment sostenible i alts estàndards ambientals, socials i de drets humans. Els eurodiputats volien reduir la dependència de la UE de països tercers i promoure el reciclatge i la recuperació de matèries primeres crítiques. La llei Europea de matèries primeres fonamentals, que persegueix aquests objectius, va ser adoptada al desembre de 2023.
Per a aconseguir un mercat europeu de productes sostenibles, climàticament neutres i eficients en l’ús de recursos, la Comissió va proposar estendre la directiva sobre disseny ecològic als productes no relacionats amb l’energia i crear passaports digitals de productes, amb l’objectiu de compartir tota la informació rellevant al llarg del cicle de vida del producte. El Parlament i el Consell van arribar a un acord sobre les noves normes, que el Parlament va aprovar a l’abril de 2024.
Els membres del Parlament també van recolzar iniciatives per a lluitar contra l’obsolescència programada, millorar la durabilitat i la capacitat de reparació dels productes i millorar la protecció dels consumidors amb el “dret a reparar”. El Parlament va adoptar la Directiva a l’abril de 2024. Les noves normes haurien de garantir que siga més fàcil i econòmic reparar productes en lloc de comprar altres nous.
Els eurodiputats van aprovar al gener de 2024 un acord amb el Consell per a actualitzar les normes de consum de la UE, que prohibeix el blanqueig ecològic i proporcionaria més informació als consumidors sobre la durabilitat dels productes.
El Parlament també va adoptar una posició al març de 2024 sobre un sistema per a verificar les reclamacions relacionades amb el medi ambient de les empreses. El nou Parlament continuarà treballant en la legislació.
Tant la circularitat com la sostenibilitat han d’incorporar-se en totes les etapes de les cadenes de valor per a aconseguir una economia completament circular: des del disseny fins a la producció i d’aquesta fins que arriba al consumidor. El pla d’acció de la CE estableix set àrees clau essencials per a aconseguir una economia circular: plàstics, tèxtils, residus electrònics, aliments; aigua i nutrients, embalatge, bateries i vehicles; edificacions i construcció.
Plàstics: Els eurodiputats recolzen l’estratègia europea per al plàstic en una economia circular, que eliminaria gradualment l’ús de microplàstics.
Tèxtils: Els tèxtils utilitzen molta matèria primera i aigua, amb menys un 1% de reciclatge. L’estratègia de la UE per als tèxtils sostenibles i circulars presentada per la Comissió al març de 2022 té com a objectiu garantir que per a 2030 els productes tèxtils que es comercialitzen a la UE siguen duradors i reciclables, fabricats en la mesura que siga possible amb fibres reciclades i lliures de substàncies perilloses.
Electrònica i TIC: Les deixalles electròniques i elèctriques són el flux de deixalles de més ràpid creixement a la UE. Els eurodiputats volen que la UE promoga una vida útil més llarga del producte mitjançant la reutilització i la reparabilidad.
Aliments, aigua i nutrients: S’estima que el 10% del total d’aliments disponibles es perd o malgasta a la UE. Els europarlamentaris insten a reduir a la meitat el desaprofitament d’aliments de cara a 2030 en el marc de la “Estratègia de la granja a la taula”.
Embalatge: Cada persona a la UE va generar una mitjana de 189 kg de residus d’envasos en 2021. A l’abril de 2024, el Parlament va aprovar l’acord aconseguit amb el Consell sobre la revisió de la UE de normes sobre envasos i residus d’envasos per a reduir la seua quantitat i millorar la situació.
Bateries i vehicles: Els eurodiputats van acordar propostes que exigisquen que la producció i els materials de totes les bateries en el mercat de la UE tinguen una petjada baixa en carboni baixa i respecten els drets humans, així com els estàndards socials i ecològics.
Construcció i edificacions: La construcció representa més del 35% del total de residus de la UE. La Comissió ha anunciat la revisió del Reglament sobre productes de construcció per a modernitzar les normes vigents des de 2011. Els membres del PE demanen que s’augmente la vida útil dels edificis, al costat d’objectius de reducció de la petjada de carboni respecte als materials i requisits mínims sobre els recursos i eficiència energètica. Al març de 2024, el Parlament va adoptar una actualització de les normes sobre el rendiment energètic dels edificis, que tenen com a objectiu crear un sector de la construcció neutre des del punt de vista climàtic per a 2050.
Gestió de residus i transport: La UE genera més de 2 mil milions de tones de residus a l’any. Les exportacions de residus de la UE a tercers països van aconseguir els 32 milions de tones en 2022. La major part dels residus traslladats és ferralla de metalls ferrosos i gran part d’ells van a Türkiye. La UE també va exportar una gran quantitat de residus de paper (15%), sent l’Índia el principal destí.
Al febrer de 2024, el Parlament va aprovar normes més estrictes per als enviaments de residus a tercers països. Les regles prohibiran les exportacions de deixalles plàstiques a països que no pertanyen a l’OCDE i introduiran condicions més estrictes per a les exportacions als països de l’OCDE. L’enviament de residus a un altre país de la UE només serà possible en circumstàncies excepcionals.