Una de les línies estratègiques en economia circular és el desenvolupament de nous materials més sostenibles, que permeten substituir a aquells que generen greus problemes mediambientals, com el plàstic. Entre les principals accions, està la investigació de biomaterials, que està llançant interessants resultats i propostes.

De l’oliva sabem moltes coses. Per exemple, que és un meravellós aperitiu per a combinar amb una refrescant cervesa o que, ben espremuda, el seu suc és or líquid per a la nostra gastronomia. El que no sabíem és que amb l’os d’una oliva podem aconseguir materials similars al plàstic o la fusta, amb una infinitat d’aplicacions i possibilitats.

De transformar l’os d’una oliva a una peça de mobiliari resistent hi ha un procés circular que l’arquitecte valencià Joseán Vilar i la dissenyadora brasilera *Silvana *Catazine, fundadors de Naifactory, han recorregut. La seua història arranca en el nord del Brasil, on vivien en connexió amb la naturalesa i, especialment, amb els arbres, la qual cosa els va portar a dirigir els seus camins professionals a la innovació amb materials sostenibles. La inspiració durant un menjar en un restaurant els va portar a experimentar amb els ossos de l’oliva.

El seu projecte estrela, del qual ens parlen i mostren en aquest vídeo podcast, es diu reolivar i consisteix a buscar-li totes les possibilitats i recorreguts a l’os d’oliva. Silvana i Joseán subratllen que “es tracta d’un material respectuós amb el medi ambient i que és biodegradable”. Encara que, si l’ús final que se li vol donar no és efímer, existeixen processos que permeten la seua permanència en el temps. Els seus creadors ho han definit com una “fusta emmotllable”, amb múltiples aplicacions en diferents sectors.

Joseán i Silvana van començar pensant en aplicacions per al sector del joguet, on el plàstic està molt estés, i, a més, els productes tenen un temps limitat d’ús. Allí van decidir realitzar les seues primeres aplicacions amb els ossos de les olives mòlts, aconseguint un efecte similar al del plàstic, doncs a altes temperatures és un material emmotllable. De fet, expliquen que, “si un joguet està realitzat amb os d’oliva, una vegada acabat el seu ús, es pot reciclar i convertir en una altra cosa”.

Altres sectors, com el de l’embalatge, el mobiliari o el de cosmètica, ja han mostrat interés a treballar amb ossos d’oliva. De fet, “en estat pastós, funciona com una cola o un ciment”, asseguren, la qual cosa obri les portes a molts altres sectors.

L’accessibilitat i potencial d’aquest biomaterial ha fet que el projecte centre l’atenció dels mitjans, com El Mundo, que li va dedicar un  reportatje en Actualidad Económica.

Reolivar és un exemple d’economia circular en majúscules, que, sens dubte, ens farà mirar els ossos d’oliva d’una altra manera.