Les polítiques d’economia circular de la Unió Europea s’han reforçat en els últims anys, però encara han de ser més vinculants i orientades a objectius per a accelerar l’adopció d’una economia més regenerativa a Europa. Això significa anar més enllà de l’actual enfocament centrat en els residus per a abordar l’ús dels recursos de forma més directa. En l’informe de la AEMA s’expliquen els beneficis que s’amaguen després del possible establiment d’objectius futurs sobre l’ús de recursos o la petjada material i les possibles vies per a accelerar la transició a un model més circular.
El desenvolupament d’una economia circular és una part crucial dels esforços de la Unió Europea per a fer front al canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. L’informe de la AEMA ofereix una anàlisi exhaustiva de la situació de la UE en la transició cap a una economia més circular i del fort impuls polític que s’observa en el marc del Pacte Verd de la UE, juntament amb les opcions i perspectives per a accelerar-la encara més.
La forta dependència europea dels recursos naturals per a obtindre materials, aliments i combustible comporta importants repercussions mediambientals i climàtiques. No obstant això, segons l’informe, després del fort augment del consum de recursos en el passat, aquesta tendència s’ha estabilitzat en els últims anys. S’ha observat una modesta dissociació entre el consum de recursos de la UE i el creixement econòmic, amb un lleuger descens del consum total de materials mentre augmentava el producte interior brut (PIB) de la UE.
Al mateix temps, la dependència europea de les importacions mundials per al subministrament d’algunes matèries primeres, minerals metàl·lics i combustibles fòssils fonamentals està augmentant, en un context geopolític més difícil.
La UE ha posat en marxa mesures per a permetre el canvi a una economia circular, cosa que significa abandonar els actuals models de producció i pautes de consum “lineals”. Aquesta transformació està consagrada en el Pla d’Acció per a l’Economia Circular, una de les parts fonamentals del Pacte Verd Europeu. En els últims anys s’han produït avanços positius cap a la circularitat a Europa, com l’augment de les taxes de reciclatge i l’aparició d’una economia col·laborativa i altres models de negoci circulars.
Amb una taxa de circularitat del 11,5% en 2022, Europa consumeix una proporció de materials reciclats superior a la d’altres regions del món. Els avanços a la UE han sigut lents i encara estem lluny de l’ambició de duplicar la taxa de circularitat de la Unió per a 2030.
En avaluar el progrés cap a les ambicions circulars actuals, l’informe de la AEMA afirma que existeix una probabilitat baixa o moderada que s’aconseguisquen en els pròxims anys.
L’informe explica, no obstant això, que moltes polítiques d’economia circular són encara relativament noves i algunes encara no s’han implantat plenament a nivell nacional. A més, l’impacte d’aquestes mesures tarda a filtrar-se als canvis en els models empresarials, els patrons de consum i, en última instància, els nostres patrons d’ús dels recursos. A més d’aplicar les polítiques existents, es pot fer més.
L’informe també estudia possibles accions per al futur, com l’establiment d’objectius i el foment d’un reciclatge de major qualitat -en el qual els materials mantinguen la seua funció i valor originals durant el major temps possible- per a fomentar la independència de recursos de la UE i reduir la seua importació.
A més d’aplicar principis de disseny ecològic, també és fonamental augmentar la circularitat maximitzant l’ús i la vida útil dels productes mitjançant la reutilització, la reparació i la refabricació.
També ha de prestar-se especial atenció a l’economia del subministrament de matèries primeres, de manera que els incentius i els preus de les matèries primeres tinguen en compte el seu impacte mediambiental i els materials reciclats tinguen una millor via per a reintroduir-se en l’economia.
En la base d’aquests canvis està la necessitat de reduir el consum de productes des dels insostenibles nivells actuals, però les tendències actuals a la UE van, per desgràcia, en la direcció contrària. Existeixen nombroses oportunitats perquè les futures polítiques de la UE es basen en la investigació en curs sobre la demanda dels consumidors, sobre com canviar els seus comportaments, així com per a integrar els principis de transició justa en les accions futures.
Maximitzar el valor i la funció dels productes existents requereix una intensitat d’ús significativament major per producte i una vida útil molt més llarga.
És poc probable que puga aconseguir-se una reducció significativa de la generació de residus per a 2030. El reciclatge ha augmentat amb el temps, però les taxes s’han estancat en els últims anys.
L’èxit a gran escala d’una economia circular depén en gran manera que es retornen quantitats substancials de matèries primeres secundàries d’alta qualitat a l’ús productiu.
Europa per si sola no pot frenar l’ús insostenible dels recursos que es produeix a escala mundial, per la qual cosa serà essencial un marc sòlid de governança mundial sobre l’ús dels recursos i l’economia circular.
