L’economia circular està en la base del model de negoci de Zicla, que treballa per a dissenyar i desenvolupar solucions per a la mobilitat a les ciutats amb productes per a la fabricació dels quals s’aprofiten els residus plàstics de post-consum i post-industrials que les mateixes ciutats generen. Els principals, separadors de carrils bici, jardineres i plataformes que milloren l’accessibilitat urbana, en general, i l’accessibilitat en les parades de bus, en particular. L’empresa ha sigut inclosa en el ‘Top 10 d’empreses referents en l’economia circular’ per l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada. Laura Garcés, periodista de ‘Les Províncies’, va entrevistar el cofundador i co-managing director de Zicla, Alfredo Balmaceda, en el marc de la primera edició de ‘Economia EnCircular Open Week’.
Com i per què es va posar en marxa Zicla?
Vam nàixer l’any 2005, fent economia circular, a pesar que llavors encara no es deia d’aquesta manera. En principi, preteníem reunir en un punt materials i productes reciclats del sector de la construcció. Però ens vam adonar que era més interessant dissenyar i fer productes propis usant els residus que les ciutats generen. En 2008, llancem el primer, el ‘separador zebra’, a Barcelona. Es tracta de tancar el cercle: els residus que generen les ciutats poden tornar als carrers de les pròpies ciutats transformats en productes que solucionen problemes. Actualment, l’empresa té dues àrees: desenvolupament de productes per a les ciutats i consultoria per a empreses que tenen residus diversos i busquen solucions circulars per a elles. Fins ara, hem treballat amb més de 250 ciutats, incorporant separadors a més de 480 km de carril bici, hem adaptat més de 500 parades d’autobús, contribuït a desviar dels abocadors unes 3.000 tones de residus plàstics i a reduir més de 6.000 tones d’emissions de CO₂.
Utilitzeu material reciclatge, però, els productes són, també, reciclables?
Sí. Treballem a partir de l’ecodisseny i una de les claus és que els productes siguen reciclables. Ens centrem en residus plàstics, amb els quals generem solucions per a les ciutats. Si els nostres productes es recolliren al final de la seua vida útil, podríem reintegrar-los en el procés productiu. Oferim aquest servei a Espanya. Si en un moment donat, un municipi decideix que els productes que li subministrem han complit la seua vida útil i ens els porta, els acceptarem a cost 0, i es reintegraran en el procés industrial.
Es tendeix a associar la paraula disseny amb la bellesa, amb l’aspecte exterior. Què implica l’ecodisseny per a Zicla?
Per a Zicla, el disseny és un dels pilars. Treballar amb un disseny funcional, que complisca amb les condicions d’ecodisseny (desmaterialització, amb menor petjada ambiental i millor maneig, amb major seguretat per a l’operari) i contribuïsca al fet que la petjada del producte al final de la seua vida útil siga la mínima possible. No és una cosa accessòria: d’un bon disseny dependrà que es puguen fabricar correctament i poder competir satisfactòriament en el mercat. Tot això és valor generat. La paraula disseny és molt més àmplia del significat que se li sol atribuir. Hem de dissenyar la peça, però també el material amb el qual serà construïda. La paraula disseny és transversal en la nostra empresa. Som una pime amb onze persones i tres són enginyers en disseny. Hi ha una envoltant que ha de ser atractiva, però els nostres productes són al carrer, arran de terra i en contacte amb el trànsit. Per això, han de tindre un comportament adequat a aqueixes condicions, la qual cosa requereix d’un disseny d’estructura interna, no sols externa. Per exemple, separadors de carril bici, que segreguen el trànsit motoritzat de les bicicletes, o plataformes per a millorar l’accessibilitat en les parades de bus. En tot això hi ha disseny, disseny i disseny.
Com s’aconsegueix donar aqueixa nova vida als residus?
Un residu nou és una oportunitat, però no significa que sempre arribem a un final feliç. Estem sempre provant nous materials, nous residus. Es necessiten tres elements perquè una proposta arribe a bon port. Primer, que tinguem aqueix material en quantitats suficients i de manera estable en el temps, per a poder transformar-se en matèria primera, i que disposem d’una tecnologia provada i en funcionament que permeta fer-ho. Si tenim aquests dos elements, el tercer punt és que el producte que podem fer siga competitiu, que el mercat l’accepte per qualitat i preu. Si no es donen aqueixes tres condicions, no tenim res. Si es donen, serà el mercat el que tire. En general, es parla més d’economia circular del que es fa. En el nostre cas, des del principi, pel material reciclat, fins al final estem imbuïts dels principis de l’economia circular i l’ecodisseny. Economia circular són moltes coses; inclou vectors com l’aigua o l’energia, però cal afegir l’ecodisseny.
Existeix un compromís real de les Administracions Públiques per a implantar aquest tipus de solucions o productes més sostenibles?
La realitat és que el client no sempre el valora. Lamentablement, en molts Ajuntaments el que continua prevalent a l’hora de prendre una decisió és el preu. Es tendeix a anar a la solució més barata, sense fer més preguntes. És una cosa que ha de canviar en la nostra societat. La circularitat implica, també, proximitat. Produir amb residus locals i que tornen a les pròpies ciutats serà l’ideal, tancar el cercle. Ens queda encara molt per avançar en la conscienciació que el preu no pot ser el que mane sempre. En alguns països, el govern fins i tot paga perquè les empreses utilitzen material reciclatge, de residus. Ací no és així i és el mercat el que tira, amb la demanda. Nosaltres ho hem de comprar per a fabricar. No crec que vaja a haver-hi a Espanya un canvi normatiu en aqueixa línia. Però sí que hauria d’haver-ho en els plecs de compra de contractació pública, per a incloure els criteris d’economia circular i que elements com l’ecodisseny o l’ecoetiquetatge estiguen valorats. Incorporar criteris de compra verda, que ja existeixen en molts ajuntaments, encara que després no s’incorporen del tot. Hi ha molt de camí per recórrer. Els xiquets estan molt més conscienciats que els seus pares sobre els efectes de les coses que fem sobre l’entorn. Sóc optimista en què les generacions noves tenen una sèrie de xips que nosaltres vam haver d’aprendre en el camí.
En quines línies estratègiques està treballant Zicla?
Apliquem una estratègia de millora contínua i d’innovació. Hi ha tot un espai de la ciutat, el del gaudi, de l’oci, on hi ha tot un univers nou per desenvolupar, des de bancs a gronxadors. No sols elements de trànsit o de seguretat. És un camp d’aplicació moltíssim més ampli i prometedor en el qual esperem créixer en els pròxims anys.
*La primera edició de ‘Economia EnCircular Open Week’ es va celebrar del 10 al 13 de novembre de 2020, a València. La trobada, organitzat per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV), amb suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), va reunir experts nacionals i internacionals i empreses que estan integrant models de negoci, estratègies i solucions basades en l’economia en circular. Pots accedir a totes les presentacions i entrevistes clicant ací.
