<- blogcom
FECHA

13/09/2020

TEXTO DE

Olivia Fontanillo. EnCircular

COMPARTIR
<- blogcom
Espanya en el mapa europeu de l’economia circular: Una oportunitat històrica

Sobre el paper, Espanya és un dels països que compta amb millors condicions i recursos per a liderar la transició dels models de producció i consum cap a l’economia en circular. Però, estem traient profit a aqueixos avantatges? Estem en condicions de complir amb els objectius definits en l’Estratègia d’Economia Circular europea per a 2030?

La realitat és que, si no avancem en un canvi de paradigma, que s’estenga des del sistema educatiu fins al marc legislatiu, tecnològic, financer i de models de negoci, deixarem passar l’oportunitat històrica de liderar l’evolució cap a models més sostenibles, reduir la nostra dependència exterior -Espanya necessita 2,5 vegades la seua superfície per a satisfer les seues necessitats actuals- i reforçar la competitivitat i capacitat d’internacionalització de les nostres empreses.

Espanya és el segon estat per grandària i el primer per nivell de biodiversitat d’Europa; gaudeix d’unes condicions geogràfiques i climàtiques òptimes per al desenvolupament de les energies renovables -solar, eòlica i hidràulica-; un sistema de coneixement i innovació consolidat i en ple creixement -és considerat un dels cinc països europeus amb major grau de desenvolupament tecnològic-; mà d’obra qualificada, i un alt grau de conscienciació sobre la necessitat d’actuar enfront de la deterioració mediambiental i el canvi climàtic entre ciutadans i sector empresarial.

De fet, entorn del 85% de les organitzacions privades consultades en el marc de l’Eurobaròmetre publicat al juny de 2016 afirmava haver adoptat alguna política o mesura vinculada amb l’economia circular en els tres anys anteriors o estava en vies de fer-ho, la qual cosa col·locava a Espanya en el tercer lloc quant a implantació en el sector empresarial. No obstant això, cal tindre en compte que en el 70% dels casos aquestes mesures se centraven en la gestió de residus -de fet, l’àmbit amb major desenvolupament legislatiu-, i només el restant 15% va tindre en compte altres fases del procés de producció o consum -des del disseny circular o l’ecoinnovació a la logística-, desaprofitant les oportunitats estratègiques que obri la implantació d’aquesta mena de model en termes d’eficiència, innovació, productivitat i competitivitat.

No sols això, sinó que, segons el Circle Economy, la “bretxa de circularitat global s’està ampliant”. En concret, la taxa de circularitat -que mesura la proporció del material recuperat i retornat a l’economia-, es xifra a Espanya en un 8,2%, enfront del 9,1% aconseguit dos anys abans, lluny del 11,7% de la mitjana de la UE i per davall de, 8,6% de mitjana mundial. La Fundació Cotec atribueix aquesta situació al fet que, en moments de crisis, les empreses han buscat una major eficiència en l’ús de recursos i materials, esforços que es van relaxar quan va arribar la recuperació. L’actual crisi provocada pel Covid-19 podria contribuir a recuperar part d’aqueix terreny perdut.

A més, ens situem lluny de la mitjana europea en indicadors clau en àmbits com la gestió de residus -paradoxalment, el que més i majors esforços ha concentrat-, amb un 33,5% de taxa de reciclatge a Espanya, enfront del 46,5% a la UE, o un 54% de residus municipals que acaben en abocadors, més del doble que la mitjana europea -percentatge que complica arribar a l’objectiu de la UE de baixar al 10% el depòsit en abocadors en 2030-, a més de la proliferació d’abocadors il·legals -situació objecte de diversos sancions al país-.

Per què estem en aquesta situació?

Aquest retard en l’evolució cap a models d’economia circular a Espanya, que contrasta amb el seu teòric potencial per a abordar la transició de manera reeixida, respon a una combinació de múltiples factors, entre els quals podem destacar: el retard en un marc de referència nacional -l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular es va aprovar, finalment, al juny de 2020, cinc anys després que l’europeu i després de més de dos anys en tramitació-, amb objectius, eines i polítiques que incentiven la inversió en solucions més sostenibles i innovadores, al que s’uneix la disparitat de normatives entre les diferents comunitats autònomes; l’estructura empresarial, amb més d’un 97% de pimes i micropimes, amb recursos limitats que dificulten la inversió, més en moments de crisis com les que hem patit en els últims exercicis; l’absència de metodologies de seguiment, mesurament i indicadors clars en aquesta matèria, i la pressió del mercat.

Aquest context ha provocat que, malgrat la creixent conscienciació i compromís del sector empresarial, s’hagen desincentivat inversions innovadores, tant nacionals com internacionals, i que el consum de materials i energia i les emissions de CO2 cresquen any rere any, amb el consegüent empitjorament dels impactes en l’entorn i en la qualitat de vida i salut dels seus habitants

En 2019, la consultora Kaizen Institute, va realitzar un estudi sobre la inversió de les empreses espanyoles en projectes i solucions que ajuden a millorar l’economia circular. Va concloure que només el 30% d’elles estan incorporant iniciatives sostenibles basades en la utilització de materials reciclats, ús d’energies alternatives o disseny de productes més fàcilment reciclables, i que aquestes mesures suposen, de mitjana, un 12% de la inversió total.

L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular (EEEC), ‘Espanya Circular 2030’, apel·la a la necessària col·laboració públic privada per a aconseguir els ambiciosos objectius, alineats amb els definits per la UE: reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB -respecte a 2010-; disminuir la generació de residus un 15%; augmentar la reutilització fins a arribar al 10% dels residus municipals generats; millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua, i reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle per davall dels 10 milions de tones de CO2 equivalent, entre altres. -Llegir més en ‘L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular: Construint un sistema més sostenible i competitiu’-.

En aquest sentit, el Ministeri de Transició Ecològica destaca que la transició “ha de fer-se de manera que permeta a les empreses ser eficients sense incórrer en càrregues excessives, millorant la seua productivitat, capacitat de contractar, les seues inversions i les seues oportunitats d’internacionalització”. Afig que és necessari millorar la base dels nostres coneixements científics i tècnics, desenvolupar noves tecnologies, i redissenyar els productes i processos productius, models de negoci, incloent els serveis, i de consum.

En el document posa l’accent que el foment de la I+D+i, en la qual s’emmarca el disseny, és un element crucial en aquest procés de transició. Aqueixa aposta per la innovació permetrà, “al mateix temps, contribuir a la modernització, desenvolupament, creixement i competitivitat empresarial que contribuirà, també, a la competitivitat i modernització de la indústria europea i espanyola”.

País Basc: Un cas d’èxit que inspira

L’evolució al País Basc demostra que els resultats poden ser molt diferents quan sector públic i privat treballen de la mà per a aconseguir objectius compartits i aquests abasten tot el cicle de producció i consum. El govern autonòmic ha realitzat una decidida aposta per la implantació de models circulars, amb legislació pròpia, reforç del sistema d’innovació i coneixement, programes de suport a la innovació i a nous negocis i incentius fiscals, entre altres mesures. Des de l’any 2000, el consum de materials en aquesta comunitat s’ha retallat un 25% -pese al creixement del 26% en l’economia regional- i el volum de residus urbans en abocador ha baixat un 56%.

Al gener, va ratificar aquesta aposta amb l’aprovació de l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi 2030. A més de mantindre les línies esmentades, es posarà especial atenció a la generació i transferència de coneixement; capacitació de professionals; el desenvolupament d’estàndards tècnics i de metodologies per a facilitar la utilització de materials secundaris, o l’aplicació de taxes mediambientals, entre altres línies.

Amb la seua implantació s’espera aconseguir la creació de més de 3.000 ocupacions en l’àmbit de l’economia circular, un augment de la facturació de les empreses del territori en productes més circulars fins als 10.000 milions d’euros i la reducció del 26% de les emissions de carboni associades al consum, entre altres fites.

Últimas noticias

Ecosistema
BlogCom

24/02/2024

La nova 'NEB Toolbox' reuneix eines per a planificar i dissenyar pr...

VER MÁS->
Ecosistema
BlogCom
Al día

22/02/2024

La taxa de circularitat a Espanya cau del 10,4% al 7,1% en 12 anys

VER MÁS->
Ecosistema
BlogCom

20/02/2024

Aprovada la nova 'Directiva sobre l'apoderament dels consumidors pe...

VER MÁS->