Espanya és un dels països europeus amb major dèficit en la relació entre producció i utilització de recursos naturals: el seu consum anual supera ja en 2,5 vegades la capacitat de regeneració en el seu territori -enfront del 1,7 de mitjana global-. Això suposa una gran dependència de mercats exteriors i una pèrdua en termes d’eficiència i competitivitat. Una dependència que ha quedat en evidència durant la crisi sanitària i econòmica provocada per la irrupció del coronavirus Covid-19.

Aquesta realitat contrasta amb les condicions -geogràfiques, climàtiques, de coneixement i desenvolupament tecnològic i conscienciació i compromís de sector públic, privat i ciutadania- que situen al nostre país com un dels millor preparats i amb millors condicions per a abordar la transició des de l’actual model lineal de producció i consum -extraure, produir, usar i tirar- cap a un model en circular -que busca la màxima eficiència en l’ús i consum de materials i productes, incrementant la sostenibilitat i competitivitat de les empreses i l’economia en general-. (Veure ‘Espanya en el mapa europeu de l’economia circular’).

En aquest context, la ‘Estratègia Espanyola d’Economia Circular. Espanya Circular 2030’ s’alinea amb els objectius dels dos plans d’acció d’economia circular de la Unió Europea -de 2015 i 2020-, el Pacte Verd Europeu i l’Agenda 2030. En concret, l’objectiu del Govern és “establir les bases per a per a superar l’economia lineal i impulsar un nou model de producció i consum en el qual el valor de productes, materials i recursos es mantinguen en l’economia durant el major temps possible, en la qual es reduïsquen al mínim la generació de residus i s’aprofiten amb el major abast possible els que no es poden evitar. Aquesta estratègia contribueix, així, als esforços d’Espanya per aconseguir una economia sostenible, descarbonizada, eficient en l’ús dels recursos i competitiva”, objectius que cobren especial rellevància en l’actual context de crisi econòmica per l’impacte de la pandèmia.

En la EEEC es fa un crit d’atenció a concentrar esforços en l’inici de la cadena productiva, “en la fase de disseny per a aconseguir la durabilitat del producte combatent l’obsolescència programada i impulsant la servitización, la seua reutilització, reforma, reciclatge i reprocessament dels components. D’aquesta manera, la fase de final de cicle anirà requerint menys esforços de gestió conforme l’economia es vaja ‘circularitzant’”.

En aquesta línia, els principis generals que inspiren la EEEC són “protecció i millora del medi ambient; acció preventiva; descarbonització de l’economia; el principi de ‘qui contamina paga’; protecció de la salut; racionalització i eficiència; cooperació i coordinació entre les Administracions Públiques; participació pública; desenvolupament sostenible, solidaritat entre persones i territoris; integració dels aspectes ambientals en la presa de decisions; millora de la competitivitat de l’economia, i generació d’ocupació de qualitat”.

Dels eixos d’actuació sobre els quals se centraran les polítiques i instruments de l’Estratègia d’Economia Circular i els seus corresponents plans d’actuació, destaquem el primer d’ells, vinculat a la producció, perquè tal com es recull en el document oficial: “Des de la concepció dels productes, el seu disseny, fins a la seua fabricació, es pot facilitar que siguen més fàcilment reparables, amb major vida útil, actualitzables, i que, quan aquests arriben al final de la seua vida útil, generen menys residus o, en el seu cas, siguen fàcilment reciclables”.

A més, s’enumeren altres eixos prioritaris, com el canvi a un model de consum més responsable, que incloga l’accés a serveis; la gestió de residus; l’ús de les matèries primeres secundàries, i la reutilització i depuració de l’aigua.

Entre els objectius quantitatius a aconseguir en 2030, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic destaca:

• Reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB, prenent com a any de referència el 2010.

• Disminuir la generació de residus un 15% respecte del generat en 2010.

• En el cas dels residus d’aliments, retallar-los en tota cadena alimentària: 50% de reducció per càpita a nivell de llar i consum minorista i un 20% en les cadenes de producció i subministrament a partir de l’any 2020.

• Incrementar la reutilització i preparació per a la reutilització fins a arribar al 10% dels residus municipals generats.

• Millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua.

• Baixar l’emissió anual de gasos d’efecte d’hivernacle per davall dels 10 milions de tones de CO2 equivalent.

La EEEC planteja una visió a llarg termini i s’anirà concretant en successius plans d’acció triennals, que recolliran polítiques i mesures concretes. L’aprovació del primer està prevista per a finals de 2020 i abastarà el període 2021-2023. Aquests plans permetran anar avaluant i adaptant les polítiques, mesures i eines concretes a aplicar per a aconseguir els objectius perseguits. Els indicadors seran els definits per les autoritats europees, de manera que puga comparar-se la situació i evolució entre països.

Encara que es tracta d’una estratègia amb visió transversal, s’identifiquen sis sectors prioritaris en els quals incorporar aquest repte per a una Espanya circular, pels seus impactes en termes mediambientals -per extracció de matèries primeres o efectes contaminants-: construcció, agroalimentari, pesquer i forestal, industrial, béns de consum, turisme i tèxtil i confecció.

Enfocament multidisciplinari i inclusiu

L’aprovació de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular ha arribat cinc anys després de l’estratègia europea ‘Tancar el cercle: un pla d’acció de la UE per a l’economia circular’, i després de més de dos anys de tramitació -el primer esborrany es va presentar al febrer de 2018-.

El Govern destaca que l’adopció de la EEEC “estava prevista en la Declaració d’Emergència Climàtica i ambiental aprovada al gener de 2020, que la inclou entre les línies prioritàries d’actuació, i és coherent amb el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que fixa un objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica a tot tardar en 2050”.

El Ministeri de Transició Ecològica destaca que “l’enfocament multidisciplinari i inclusiu de l’Estratègia requereix incorporar la perspectiva de les diferents Administracions i unitats perquè mantinga una visió completa i transversal en les polítiques sectorials implicades, així com dels agents socials i econòmics D’aquesta manera, la EEEC planteja un model organitzatiu conformat per diversos comités: una Comissió Interministerial d’Economia Circular, amb representants dels ministeris afectats, a la qual li correspondrà avaluar i fer les propostes sobre les polítiques i mesures a incorporar en les polítiques sectorials, així com realitzar el seguiment i avaluació dels successius plans d’acció en matèria d’economia circular, i en definitiva de l’Estratègia; un grup de treball en el si de la Comissió de coordinació en matèria de residus, amb representants autonòmics i locals, com a administracions amb potestat per a completar la legislació bàsica i executar tals mesures, i un Consell d’Economia Circular, com a espai de col·laboració públic-privada amb tots els agents econòmics i socials i altres sectors implicats en el canvi de model”.

En aquest sentit, afirma que “la consecució del repte d’aconseguir la transició cap a l’economia circular requereix de la col·laboració, participació i implicació de tota la societat, no sols de les Administracions Públiques, sinó també de tots els sectors econòmics -fabricació, producció, distribució i gestió de residus-, que han d’incorporar la innovació com a element clau per a la consecució dels objectius proposats. A més, l’Estratègia preveu que juguen un paper central els agents socials i, molt especialment, els consumidors i ciutadans, les decisions de compra dels quals de productes, així com el seu compromís amb la separació de residus, són fonamentals”.