“Vull que NextGenerationEU impulse una ona de renovació europea i faça de la nostra Unió un líder en l’economia circular”. Aquesta declaració d’intencions que va posar sobre la taula la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, el mes de setembre passat, està en la base de la Nova Bauhaus Europea, concebuda com “un projecte mediambiental, econòmic i cultural, l’objectiu del qual és combinar el disseny, la sostenibilitat, l’accessibilitat, l’assequibilitat i la inversió”, per a contribuir al compliment dels objectius del European Green Deal (Pacte Verd Europeu), l’Acord de París i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, millorant la vida de les persones.
Economia circular, ecodisseny, eficiència energètica, innovació digital, accessibilitat universal, mobilitat sostenible i adaptada, apareixen entre els ingredients clau en la fórmula per a la recuperació de l’activitat i l’ocupació en l’economia europea després de la crisi provocada per la pandèmia del Covid-19.
Però, l’estratègia aprovada per les autoritats comunitàries va més enllà: no es parla només de recuperació, sinó de reconstrucció, de redisseny dels entorns urbans, del sistema econòmic, de les maneres de produir i consumir, i de la manera de vida dels ciutadans. En definitiva, d’un canvi de paradigma que no es limita a l’econòmic i mediambiental, sinó que abasta, també, l’àmbit social i cultural.
“Els nostres nivells de consum de materials, energia, aigua, menjar i terra no són sostenibles. Necessitem canviar com tractem a la naturalesa, com produïm i consumim, vivim, treballem, mengem, ens calfem, viatgem i ens transportem”, va subratllar Von der Leyen.
La dotació aprovada per al pla de reconstrucció d’Europa en el marc de la pandèmia, NextGenerationEU -per import inicial de 750.000 milions d’euros-, permetrà abordar inversions en nous projectes, desenvolupaments tecnològics, rehabilitació i reformes urbanes i I+D.
Part d’aqueixos projectes seran dissenyats i gestionats en el marc de la Nova Bauhaus Europea.
Co-creació i disseny
L’abast i ambició del projecte queda patent ja en la decisió estratègica de vincular-lo amb la mítica Escola Bauhaus -creada en 1919 per l’arquitecte Walter Gropius en Weimar i tancada en 1933, per decisió les autoritats nazis-, moviment que va reunir a alguns dels grans arquitectes, dissenyadors i creatius de l’època i va provocar una revolució en el panorama cultural i urbà, establint les bases dels moviments moderns en disseny i arquitectura.
“Sostenibilitat, inclusió i estètica” es posicionen com els valors fonamentals en aquesta nova etapa de la institució, que centra el seu focus en les persones.
Aquesta orientació té el seu reflex en la pròpia concepció del projecte. En la seua primera fase, la Comissió Europea ha posat en marxa un procediment innovador de diàleg social i co-creació, “inclusiu i col·lectiu”, obert a tota mena d’actors i aportacions -Governs, organismes i institucions públiques i privades, empreses, científics, creatius, dissenyadors, arquitectes, constructors, enginyers, estudiants, emprenedors… i persones a títol particular-. Per a facilitar aquest procés i garantir la seua accessibilitat, s’ha habilitat una pàgina web oficial.
“A l’ésser un pont entre el món de l’art i la cultura, d’una banda, i el món de la ciència i la tecnologia, per l’altre, ens assegurarem d’involucrar a la societat en el seu conjunt: els nostres artistes, els nostres estudiants, els nostres arquitectes, els nostres enginyers, la nostra acadèmia,…els nostres innovadors. Donarà inici a un canvi sistèmic”, subratlla Mariya Gabriel, Comissària d’Innovació, Investigació, Cultura, Educació i Joventut. Es treballaran objectius a curt, mitjà i llarg termini, per a garantir la continuïtat del projecte.
Sobre la base de les propostes rebudes en aquest procés de co-creació, “es donarà forma al concepte, mitjançant l’exploració d’idees, la identificació de les necessitats i els desafiaments més urgents i la connexió de les parts interessades”. Es treballaran objectius a curt, mitjà i llarg termini, per a garantir la continuïtat del projecte.
A més, es crea la figura de ‘Socis de la Nova Bauhaus Europea’, a la qual podran acollir-se aquells actors que desitgen implicar-se en major mesura en l’execució dels projectes.
Emmarcada en aquesta primera fase, a la primavera es llançarà la convocatòria de la primera edició del ‘Premi Nova Bauhaus Europea’, destinada a reconéixer “exemples ja existents d’integració dels valors clau de la iniciativa que puguen estimular el debat sobre els llocs en els quals vivim i la seua transformació”.
A la tardor arrancarà la segona etapa, amb “la publicació de convocatòries de propostes per a donar vida a les idees de la Nova Bauhaus Europea almenys en cinc llocs dels Estats membres de la UE, per al que es recorrerà als fons de la UE a nivell nacional i regional”, segons detalla la Comissió Europea.
Puente entre idees i canvi real
“Si volem que les coses canvien veritablement al nostre al voltant, si volem portar una vida més plena i sostenible, hem de pensar com la Nova Bauhaus Europea pot servir de pont entre la concepció d’idees noves i la seua posada en pràctica en llocs físics. Amb aqueixa fi, estem explorant, en tots els departaments de la Comissió, la manera de mobilitzar les nostres eines per a iniciar un conjunt concret de mesures de la Nova Bauhaus Europea”, va apuntar Elisa Ferreira, comissària de Cohesió i Reformes.
En una tercera fase, “de difusió”, es treballarà per a “propagar les idees i conceptes que defineixen la Nova Bauhaus Europea, a través de nous projectes, creació de xarxes i posada en comú de coneixements, tant dins com fora d’Europa”.
Enllaça així de nou, tancant el cercle, amb l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, que planteja la corresponsabilitat d’agents i de territoris per a avançar en la solució als grans reptes que afronta la humanitat i consolidar un món més eficient, sostenible i just per a tots.
