El 22 d’agost va ser el ‘Dia de la Sobrecapacitat de la Terra’ en 2020. En aqueixa data, la humanitat ja havia consumit tots els recursos naturals que el planeta és capaç de regenerar en un any. Això suposa que, per a cobrir la totalitat de l’exercici, usarem recursos per als quals es necessitarien 1,7 planetes, la qual cosa aprofundirà el dèficit mediambiental i els impactes negatius sobre el nostre entorn. Aquesta situació es repeteix any rere any i, el pitjor, és que les perspectives no són falagueres: si es compleix la previsió d’aconseguir 9.700 milions d’habitants en la Terra en 2050 i mantenim els models de producció i consum, cada any necessitarem l’equivalent als recursos naturals generats per tres planetes.

Aqueix consum i esgotament insostenible de recursos, la constant i progressiva pèrdua de biodiversitat, la contaminació -i els seus efectes sobre la salut de les persones- i la constatació científica de l’acceleració del canvi climàtic no deixen lloc a dubtes: l’evolució des de l’actual model econòmic lineal -extraure, produir, usar i tirar- a un model a circular -inspirat en els cicles de la naturalesa i que té com a objectiu la màxima eficàcia en l’ús de recursos, energia i productes, productes, incrementant la sostenibilitat i competitivitat de les empreses i l’economia en general- no sols és necessari, sinó urgent.

Malgrat la creixent conscienciació i esforços de sector públic i privat, només un 17% del total de l’energia que utilitzem procedeix actualment de fonts renovables; el consum de materials s’ha duplicat des de l’any 2000 -multiplicant-se per tres en les últimes cinc dècades-, fins a superar els 100.000 milions de tones anuals -quantitat que tornarà a duplicar-se d’ací a 2060-, i la generació de residus i les emissions de CO₂ a l’atmosfera continuen marcant màxims històrics, any rere any.

La humanitat disposa, actualment, del coneixement, la tecnologia i un marc global que permet afrontar amb èxit aqueix canvi des d’un model basat en el creixement il·limitat de la producció, el consum i el benefici econòmic -insostenible en un món amb recursos finits- a un desenvolupament sostenible -entés com aquell que permet satisfer les necessitats humanes en el temps present, sense comprometre la satisfacció de necessitats futures-.

Som capaços d’innovar en materials -menys contaminants, més sostenibles i substitutius de matèries primeres naturals-; de repensar processos i redissenyar productes i serveis, buscant la màxima eficiència; d’obtindre energia de fonts renovables amb costos assequibles, trencant la dependència dels combustibles fòssils; de reduir la generació de residus -impulsant la reutilització, reparació, recuperació, reciclatge i reintroducció en el sistema de producció-; de prolongar la vida útil de materials i productes -trencant definitivament amb l’obsolescència programada-; de dissenyar sistemes de traçabilitat i logístics que garantisquen les millors pràctiques en el conjunt de la cadena de producció i distribució; de reduir els nivells de consum -gràcies a la creixent conscienciació dels ciutadans i a les noves fórmules, com l’ús compartit-; de prevaldre els productes més responsables i sostenibles en les nostres decisions de compra,…

Amb la vista posada en 2030, entrem en la que s’ha denominat la Dècada de l’Acció. Sostenibilitat, compromís i corresponsabilitat són els pilars del gran projecte global, l’Agenda 2030. Aquest acord multinacional, que implica a tots els agents econòmics i socials, estableix les bases de l’evolució a un nou model. Suposa un gran salt qualitatiu enfront dels anteriors -i molt nombrosos- compromisos i acords multinacionals: no es limita només a definir uns ambiciosos objectius comuns (els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS), sinó que estableix un full de ruta per a aconseguir-los, amb indicadors, eines i metes compartides concretes.

L’economia en circular es concep com una eina transversal per a aconseguir aqueixos objectius, atés que estem parlant d’un canvi sistèmic, amb visió a llarg termini. Si bé està directament vinculada al ODS 12 (Producció i consum responsable), impacta en la majoria d’Objectius (tant els centrats en el medi ambient com en la salut de les persones i el desenvolupament de les ciutats).

Implantar amb èxit un sistema circular exigeix la implicació de governs, empreses i ciutadans, perquè es tracta no sols d’una transformació a nivell econòmic, organitzatiu o tecnològic, sinó, sobretot, social i cultural. Implica una evolució en les maneres de produir i de consumir, però, també, i a causa d’això, en les maneres de viure, de relacionar-nos, i els nivells de benestar i de qualitat de vida.

Ja en 2015, el llavors president dels Estats Units va ser molt clar: “Som la primera generació que sent les conseqüències del canvi climàtic i l’última que té l’oportunitat de fer alguna cosa per a detindre-ho”.

És responsabilitat de cada persona assumir el seu rol i actuar com a agent transformador del model econòmic i social, en les diferents situacions i eleccions que trobem en la nostra vida personal i professional. Només així, aconseguirem un món sostenible i just per a tots.