Aconseguir la prosperitat econòmica i social dins dels límits naturals del nostre planeta, garantint un desenvolupament sostenible, és la fi global al qual aspiren tant els ODS de l’Agenda 2030 com l’Economia Circular. Totes dues propostes, de fet, estan alineades i es complementen i han d’abordar-se de manera conjunta per a garantir els resultats òptims per al planeta i les persones que en ell habiten.

De fet, la implantació d’una economia en circular és una de les línies estratègiques clau per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) -aprovats per les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015-, que defineix un full de ruta, una estratègia i uns objectius compartits de manera universal per a abordar els grans reptes globals de la humanitat i avançar cap a una economia més responsable i inclusiva. No es diu només el que s’ha de fer, sinó, també, com fer-ho.

I en aqueix ‘com fer-ho’ és on els principis i les pràctiques englobats en un model d’economia en circular es converteixen en eina imprescindible. Els grans pactes i compromisos multilaterals -com l’Acord de París, que planteja objectius concrets per a mitigar el canvi climàtic- s’han demostrat ineficaços si no s’aborda un canvi real de model, amb implicació real de tots els agents -públics, privats i ciutadania-.

Al seu torn, els avanços en la implementació dels ODS contribuiran a consolidar aqueix nou paradigma econòmic en circular i abandonar, definitivament, l’insostenible sistema lineal -extraure recursos, produir, usar i tirar-, que ha generat impactes negatius sobre el medi ambient, la redistribució de recursos i riquesa i el benestar de les persones.

L’estudi ‘La rellevància de les pràctiques d’economia circular per als Objectius de Desenvolupament Sostenible’, dirigit per Patrick Schroeder i publicat en 2018 pel Journal of Industrial Ecology (Universitat de Yale), conclou que quasi tots els ODS contemplen metes que estan vinculades, directament o indirectament, amb l’economia en circular. De fet, destaca que només 35 de les 169 metes definides en l’Agenda 2030 “no tenen cap relació” amb la mateixa o “la seua relació és feble”.

El nou model reparador, regeneratiu i més sostenible que suposa una economia en circular enllaça de manera directa amb el ODS 12, centrat en produir i consumir de forma més responsable, amb metes directament dirigides a un ús més eficient dels recursos naturals i l’energia, la reducció de residus i el seu tractament i reciclatge. Però no és l’únic ODS vinculat directament a un model econòmic en circular. També el ODS 6 (aigua neta i sanejament), el ODS 7 (energia assequible i no contaminant), el ODS 8 (treball decent i creixement econòmic), el ODS 9 (indústria, innovació i infraestructura), el ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles), el ODS 13 (acció pel clima), el ODS 14 (vida submarina) i el ODS 15 (vida dels ecosistemes terrestres) es veuran beneficiats pel canvi de sistema.

Indirectament, i donada la visió transversal amb què s’han definit els ODS, els avanços en aquests objectius impactaran, al seu torn, de manera positiva en els progressos en els ODS 1 (fi de la pobresa), ODS 2 (fam zero) i ODS 3 (salut i benestar de totes les persones).

Al seu torn, segons l’estudi dirigit per Schroeder, “si es progressa en la consecució de les diferents metes dels ODS, fins a altres quatre objectius més contribuirien a l’economia circular: ODS 4 (educació de qualitat); ODS 10 (reducció de les desigualtats); ODS 16 (pau, justícia i institucions sòlides), i el ODS 17 (aliances per a aconseguir els objectius)”. En les seues conclusions, subratlla que, per a avançar en la implantació de les pràctiques i models de negoci basats en l’economia circular, “és crucial establir sinergies amb el ODS 4, per a construir les habilitats i capacitats necessàries per a implantar-los, escalar-los i replicar-los”, així com el paper del context i les aliances que persegueixen els ODS 16 i 17.

Només des d’una implicació activa i l’esforç conjunt de governs, empreses i ciutadania serà possible l’èxit en aqueixa transició cap a models sostenibles econòmica, social i mediambientalment, integradors i generadors de benestar per tots.

Estudie ‘La rellevància de les pràctiques d’economia circular per als Objectius de Desenvolupament Sostenible’, pàg. 12. Patrick Schroeder et al. Journal of Industrial Ecology (Yale University). 2018