Nicola Cerantola és enginyer industrial, fundador de Ecologing, empresa que busca donar resposta als desafiaments que afronten les empreses. És creador de l’enfocament metodològic ‘ecocanvas’, que connecta l’economia circular amb el disseny de negocis sostenibles i eficients. Nicola Cerantola va participar en la primera edició de ‘Economia EnCircular Open Week’.
Estem vivint en una tempesta, navegant sense saber molt bé on anem. Estem tan enamorats de l’economia circular que a vegades se’ns oblida per a què serveix. Potser l’interessant és fer un pas arrere. La veritat és que hi ha moltes expectatives respecte a l’economia circular des de fa anys i que, amb l’actual situació, de crisi i incertesa sobre l’evolució a curt i mitjà termini, tenim una gran oportunitat.
L’ésser humà sempre ha anat extraient recursos de la naturalesa, però abans els mitjans eren més primitius i l’impacte més reduït. Apliquem una gestió dels recursos que no té sentit des de la concepció d’un planeta finit. Hem creat un sistema tan eficient en la manera de produir, que mentre estic parlant s’estan fabricant milions d’unitats d’alguna cosa.
Amb l’economia globalitzada, hem trencat la regla fonamental de la unió entre la demanda i l’oferta. Abans buscàvem satisfer les nostres necessitats de manera local. Hui, elaborem molts més productes en unes certes parts del món dels quals realment es necessiten. L’economia lineal hi ha sigut molt eficient en costos, però molt ineficient des del punt de vista mediambiental i social.
Inspiració en el medi natural
L’economia naix per a satisfer la piràmide de necessitats de la humanitat, que estan repartides en escalons. Però, si el planeta és finit i nosaltres incrementem de manera exponencial l’extracció i ús de recursos, l’oferta va disminuint. Degradem l’entorn natural. Se’ns ve damunt una crisi que hem de plantejar-nos de manera urgent.
Hem de treballar sobre la piràmide de la qual parlàvem, per a tractar d’aplicar l’economia circular a cada tipus de necessitats, que són diferents. La part de dalt, més intangible, aspiracional (té a veure amb el propòsit de les nostres vides). La intermèdia, la forma en com ens relacionem entre nosaltres (fer negoci i política). La part de baix, les nostres necessitats físiques, biològiques.
És important inspirar-nos en el que la naturalesa ens pot ensenyar. Veure com podem connectar els escalons de baix de la piràmide. La biomímesis és l’eix central de tot el plantejament de l’economia circular. Consisteix a aprendre, imitar i copiar de la naturalesa.
Amb aquesta crisi hem vist la importància de la paraula resiliència. Per exemple, si tenim un monocultiu, pot vindre una desgràcia i desaparéixer. Si tenim una estructura diversificada, pot ser que siguem menys eficients, però serem més resilients.
Però cal ser conscients que no val qualsevol tipus de ‘recircularització’; s’està plantejant una economia circular no sols eficient en la seua transformació, sinó que siga la millor opció que tinguem.
Models de negoci eficients
Com ho portem a la pràctica? Hem de partir de l’anàlisi de les raons; identificar millors solucions que les actuals; la generació de valor real per al mercat i la societat; viabilitat econòmica (prototipació i aprenentatge), i un model de negoci eficient.
Puc plantejar un projecte ecodissenyat, però sense un model de negoci adequat, pot caure en els mateixos vicis que l’economia lineal.
‘Canvas’ és la millor manera de plantejar un model de negoci. En 2012, em va semblar incomplet i vaig generar una versió millorada, ‘Ecocanvas’, una forma holística d’entendre els models de negoci. És un conjunt de 15 eines que permeten entendre els efectes del medi ambient, la societat, l’economia, la política i la llei. La idea és ser capaços de passar d’una idea a treballar, a través del disseny de negoci, en una solució que es puga implementar.
L’economia lineal és una fàbrica de desitjos insatisfets. Si continue fabricant expectatives i no tinc manera de controlar-les, el camí és llarg i destructiu. Cal corregir la narrativa actual de l’èxit. Hem de canviar la relació amb l’entorn, de l’extracció a la col·laboració i l’aprenentatge. El model actual premia l’individualisme, però l’enfonsament de la comunitat ens fa pobres espiritualment i menys resilients.
No descobrirem nous llocs si no tenim el valor de deixar el que coneixem. Els dissenyadors tenen les eines i el coneixement per a ‘trencar’ el sistema. El disseny, juntament amb la innovació, és l’arma més potent per a transformar l’actual model.
