En 2020, la taxa de circularitat -percentatge de recursos utilitzats en processos productius que procedeixen de materials reciclats o recuperats- va aconseguir el 12,8% a la Unió Europea, segons les dades de l’oficina estadística, Eurostat. Aquesta taxa se situa 0,8 punts per damunt de la d’un any abans i 4,5 punts més que l’any 2004, el primer en el qual es va comptabilitzar, com a part de les polítiques de seguiment de la UE sobre l’economia circular.
Espanya se situa lleugerament per davall de la mitjana europea, amb el 11,2%. En els últims exercicis, ha anat millorant de manera progressiva, recuperant-se de la tendència negativa que va registrar entre 2010 i 20215, període en el qual va passar del 10,4% al 7,5%.
Comparant el conjunt de països europeus, Espanya se situa en lloc 11 dels 27 estats. En 2020, la taxa de circularitat més alta es va aconseguir als Països Baixos (amb el 30,9%), seguida de Bèlgica (el 23,0%) i França (el 22,2%). Els percentatges més baixos corresponen a Romania (un 1,3%), Irlanda (un 1,8%) i Portugal (un 2,2%).
La millora en la taxa de circularitat implica que s’està reduint l’impacte mediambiental de l’extracció de matèries primeres.
Malgrat la seua positiva evolució, la taxa de circularitat de la Unió Europea és molt inferior a altres indicadors de circularitat, com els nivells de reciclatge, que se situen entorn del 55%. L’informe d’Eurostat detalla que això es deu, en part, “al fet que alguns tipus de materials no poden reciclar-se: per exemple, els combustibles fòssils cremats per a produir energia o la biomassa consumida com a aliment o farratge”.
Cap a una “transformació profunda”
Aconseguir una major taxa de circularitat “requereix una transformació més profunda dins de les nostres societats, per exemple, substituint els portadors de combustibles fòssils per energia renovable – energia hidràulica; marees, ones i oceans; energia eòlica; solar fotovoltaica; solar tèrmica i geotèrmica, utilitzant tecnologies de producció més eficients o ampliant la vida útil dels productes”, detalla el document.
Igual que les taxes de reciclatge, la taxa de circularitat mostra grans diferències per categoria de material. En 2020, la taxa de circularitat a la UE era del 25% per als minerals metàl·lics; del 16% per als minerals no metàl·lics (inclòs el vidre), del 10% per a la biomassa (inclòs el paper, la fusta, els teixits, etc.) i del 3% per als materials energètics fòssils (inclosos els plàstics i els combustibles fòssils).
“Els materials de combustibles fòssils són menys adequats per al reciclatge perquè s’utilitzen, principalment amb finalitats energètics, la qual cosa implica que es transformen en emissions a l’atmosfera. No obstant això, és possible avançar molt en el reciclatge de plàstics. La biomassa també és parcialment inadequada per al reciclatge -per exemple, els aliments i el farratge o la fusta per a l’energia-, però és possible avançar mitjançant la reducció dels residus alimentaris, el reciclatge de teixits naturals, etc.”, assenyala l’anàlisi d’Eurostat.
