L’Imperial College of London ha presentat un informe que recull deu recomanacions perquè governs i responsables polítics impulsen l’èxit dels plans d’economia circular. “Els responsables polítics han d’escoltar els científics perquè l’economia circular tinga èxit”, adverteix.
El Dr. Rupert Myers, del Departament d’Enginyeria Civil i Mediambiental de l’Imperial College de Londres, ha sigut coautor d’aquestes directrius. Es tracta de la primera revisió d’aquest tipus elaborada per l’ecologia Industrial (l’estudi dels fluxos de materials i energia a través dels sistemes).
L’economia circular és un marc per a la gestió sostenible dels recursos i pot reduir el cost mediambiental dels productes -inclosos els electrònics, tèxtils i metàl·lics al llarg de la seua vida útil-.
En paraules del Dr. Rupert Myers, “els científics de tot el món posseeixen una gran quantitat de coneixements i tècniques sobre Com podem gestionar els recursos de manera sostenible i reduir l’impacte ambiental dels productes al llarg del seu cicle de vida. Aquest informe mostra la necessitat que els governs i la indústria col·laboren amb els científics del Regne Unit i de tot el món”.
Convocat per una col·laboració internacional d’investigadors d’universitats com l’University College de Londres, la Universitat de Yale i l’Imperial College de Londres, l’informe explica com els ecólogos industrials poden impulsar l’èxit comprenent per igual els materials les infraestructures i l’ecologia.
Segons l’informe, els governs han d’adoptar un plantejament basat en proves, i en ell s’analitzen deu idees per a orientar als responsables polítics i als professionals de la indústria. Aquestes deu idees es resumeixen de la manera següent:
1.la naturalesa ofereix un model per a la indústria: l’ecologia industrial estableix una analogia entre l’activitat industrial i els cicles naturals dels materials i l’energia, que són un model per a l’economia circular.
2.la societat metabolizan com els organismes: els ecologistes industrials jutgen una societat pel seu metabolisme: els materials i l’energia que consumeix, les activitats que permet i els residus i emissions resultants.
3.No podem prescindir del medi ambient: ja siga lineal o circular, l’economia necessita l’entorn natural que proporciona recursos essencials com a aliments i materials i assimila els residus.
4.Els impactes mediambientals són inevitables: a causa de la seua dependència de la naturalesa, una economia circular no pot evitar per complet els impactes mediambientals, però pot centrar-se en molts d’ells i reduir-los.
5.la perspectiva del cicle de vida: un enfocament que tinga en compte tots els impactes, des de l’extracció de matèries primeres fins als residus al final de la seua vida útil, per a garantir una reducció equitativa de tots els impactes.
6.Intervenció primerenca per a previndre els residus: podem previndre els residus si planifiquem i dissenyem sistemes que siguen eficients, amb una major longevitat.
7.Els impactes varien d’un entorn a un altre: els impactes ambientals canvien entre entorns, per la qual cosa les economies circulars han d’adaptar-se en conseqüència.
8.L’ús de materials depén de les infraestructures: les infraestructures, com les xarxes d’energia i transport, requereixen grans quantitats de material per a la seua construcció i manteniment i encadenen a la societat a patrons d’ús de materials i energia a llarg termini.
9.la tecnologia no és l’única solució: la tecnologia pot ser un motor de canvi positiu, però una economia circular també necessita canvis en el comportament dels models empresarials i la política governamental.
10.El futur és incert però pot anticipar-se: l’ecologia industrial no pot predir el futur, però els seus mètodes d’avaluació prospectiva ajuden a anticipar els beneficis mediambientals de les noves tecnologies i pràctiques.
Publicació original de l’Imperial College of London i accés al decàleg, ací.