El ‘dret a reparar’ serà una realitat als països de la Unió Europea abans que acaba l’any 2022, si es compleix el mandat del Parlament Europeu a la Comissió Europea per a legislar en aquesta matèria abans de final. Una resolució que enllaça amb el compromís de ciutadans i empreses en l’evolució cap a una economia circular. Segons una enquesta de l’Eurobaròmetre, el 77% dels ciutadans de la UE preferiria reparar els seus dispositius abans que substituir-los i el 79% creu que s’ha d’exigir als fabricants que faciliten la reparació dels dispositius digitals o la substitució de les seues peces individuals i el 77% preferiria reparar els seus dispositius abans que substituir-los.

El text normativa plantejat per la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor subratlla que, perquè el dret a reparar siga efectiu, ha d’abastar tot el cicle de vida d’un producte, incloent des del disseny, a la producció ètica, l’estandardització, l’etiquetatge sobre la possibilitat de reparar el producte i sobre la seua vida útil estimada, l’ampliació dels drets de garantia i la contractació pública.

A més, tant la indústria de la reparació com els consumidors han de rebre informació sobre reparació i manteniment de manera gratuïta.

“Reparar productes trencats o danyats significa estalviar diners, energia i recursos, la qual cosa és més essencial que mai per a la creació d’un mercat únic resistent. Reparar els seus propis productes permet als consumidors abandonar la societat del descarte i assumir un paper actiu en el canvi cap a una economia circular. La UE ha de complir amb el dret a la reparació”; va subratllar Anna Cavazzini, presidenta de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor.

La Comissió va anunciar que presentarà una proposta de modificació de la Directiva sobre la venda de béns i que està estudiant presentar una proposta legislativa separada sobre el dret a la reparació durant el tercer trimestre de 2022.

Pràctiques comercials “deslleials”

Les pràctiques que indegudament limiten el dret a la reparació o conduïsquen a l’obsolescència podrien considerar-se “pràctiques comercials deslleials”, i quedar prohibides a la UE.

Els eurodiputats també plantegen incentius perquè els consumidors opten per reparar en comptes de substituir els productes. Entre elles, l’obligació d’oferir un bé de substitució mentre dure la reparació de determinats productes, l’ampliació de les garanties i la concessió de bonificacions als consumidors que opten per la reparació.

A més, se’ls haurà d’informar en el punt de venda sobre aspectes com les “puntuacions de reparació”, la vida útil estimada, les peces de recanvi, els serveis de reparació, així com la disponibilitat d’actualitzacions de programari.

Quan un producte s’avarie estant en garantia, el consumidor tindrà dret a triar entre la reparació o la substitució, llevat que una d’aquestes mesures supose costos desproporcionats per a l’empresari.

Altres propostes són introduir requisits de disseny dels productes perquè siguen més duradors i es puguen reparar amb seguretat, i que les seues peces siguen fàcilment desmuntables; un possible mecanisme de responsabilitat conjunta entre el fabricant i el venedor, o la introducció de requisits de durabilitat i reparació en una futura directiva de disseny ecològic.