Liderar una aliança mundial per l’economia circular. Aqueix és l’ambiciós objectiu que persegueix la Unió Europea, que treballa per a accelerar la transició ecològica del seu model productiu i de consum, com a única via per a garantir la sostenibilitat mediambiental i social a mitjà termini i de mantindre la seua eficiència i competitivitat en un context global. Aquesta aposta s’ha plasmat en un nou ‘Pla d’Acció per a l’Economia Circular’, que suposa un salt qualitatiu i quantitatiu en el treball abordat des de 2011, amb la definició de línies de treball, estratègies, programes i eines que implicaran a tots els agents: des de les institucions i organismes públics, als governs, les empreses i la ciutadania.

Aquesta nova estratègia en la transició cap a una economia en circular s’emmarca en el European Green Deal o Acord Verd Europeu, que parteix d’una visió holística i transversal: preservar el medi ambient i la biodiversitat, aconseguir la neutralitat climàtica en 2050 i avançar en equitat i benestar social són objectius inassolibles sense un sistema econòmic en circular.

Es parteix del principi que aqueixa transició “no deixe a ningú fora” i es recolza en la corresponsabilitat i necessària implicació de tots els agents, partint de la base social, la ciutadania, passant pels poders públics -a través de regulació de tot el cicle de vida dels materials i productes, des de l’extracció a l’ecodisseny i l’etiquetatge, a la venda ètica i el tractament de residus; incentius a la innovació i transformació de models i processos; conscienciació i formació al consumidor, o l’aposta per la compra pública amb criteris socials i mediambientals- i el sector empresarial -amb focus en tot el cicle de vida i la cadena de valor dels productes i serveis-.

En els últims exercicis, s’ha aconseguit un gran avanç en conte al nivell de conscienciació i sensibilització: segons els resultats de l’Eurobaròmetre publicat al març de 2020, el 94% dels ciutadans de la Unió afirma que la protecció del medi ambient és important per a ells i considera que els mètodes més eficaços per a combatre els problemes mediambientals són “canviar la manera de consumir” i “canviar la manera de produir i comercialitzar”.

En aquesta línia, el ‘Pla d’Acció per a l’Economia Circular’, presentat l’11 de març d’enguany, cerca construir “un sistema que garantisca que el valor dels materials, recursos i productes utilitzats es mantinguen en l’economia de la UE durant el major temps possible, amb l’objectiu d’adaptar la nostra economia a un futur ecològic i reforçar la nostra competitivitat, protegint al mateix temps el medi ambient i conferint nous drets als consumidors”.

“Només tenim una Terra, però en 2050 estarem consumint com si tinguérem tres. El nou Pla farà que la circularitat siga la norma en les nostres vides i accelerarà la transició ecològica de la nostra economia. Unes mesures preses pensant en el futur generaran oportunitats de negoci i de treball, reconeixeran nous drets als consumidors europeus, canalitzaran la innovació i la digitalització i, igual que la naturalesa, garantiran que no es malgaste res”, va subratllar Virginijus Sinkevičius, comissari europeu de Medi Ambient, Oceans i Pesca.

En línia amb la visió holística del Green Deal, totes les accions plantejades en aquest pla d’economia circular s’orientaran a reduir tant la petjada del carboni com la petjada de materials de la UE -la meitat de les emissions totals de gasos d’efecte d’hivernacle i més del 90% de la pèrdua de biodiversitat i l’estrés hídric es deuen a l’extracció i al tractament dels recursos-.

El vicepresident executiu responsable del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, destaca que, malgrat els passos i avanços reeixits en els últims exercicis -amb els successius plans d’acció i desenvolupaments normatius-, “en l’actualitat, la nostra economia continua sent quasi enterament lineal, ja que només el 12% dels materials i recursos secundaris torna a entrar en l’economia. Molts productes es trenquen amb massa facilitat, no es poden reutilitzar, reparar ni reciclar, o estan fabricats per a un sol ús. Existeix un enorme potencial que poden aprofitar tant les empreses com els consumidors”.

Les previsions manejades per la Comissió Europea són que, gràcies a les millores en eficiència i competitivitat que portarà amb si l’aplicació del ‘Pla d’Acció per a l’Economia Circular’, es podria incrementar en un 0,5% el PIB de l’eurozona i crear uns 700.000 nous #lloc# de treball fins a 2030. D’aquesta manera, s’avançarà, també, en els objectius d’integració i equitat social i millora del benestar de totes les persones.

Línies d’acció i manques

Per a això, el nou Pla aprovat per la Comissió Europea estableix uns objectius i línies centrals d’acció, que seran objecte de desenvolupaments normatius -a nivell europeu i en les respectius estats-, polítiques, plans i accions concrets.

En aquest sentit, podem destacar tres grans manques en el document: no contemplar les energies renovables, un dels pilars de l’economia a circular; no incloure objectius ni línies de treball específiques per al turisme, sector clau per a l’economia europea, i no prestar l’atenció que requereix el món rural -pese a l’alt pes en distribució de població en alguns dels estats membres i el paper fonamental del sector primari en la conservació del medi ambient, la biodiversitat i la gestió de recursos-.

La Comissió Europea detalla que el ‘Pla d’acció per a l’economia circular’ recull, en primer lloc, mesures orientades a empoderar als consumidors. Es busca que reben informació fidedigna sobre aspectes com la reparabilidad i la durabilitat dels productes, que els ajude a prendre decisions més sostenibles. Una de les propostes destacades és regular el ‘dret de reparació’ o accés a recanvis.

En aquest sentit, l’eix central perseguit és aconseguir que “els productes sostenibles siguen la norma a la UE”. Es legislarà perquè els productes comercialitzats duren més, siguen més fàcils de reutilitzar, reparar i reciclar i incorporen, en la mesura que siga possible, material reciclat en lloc de matèries primeres. Es restringiran els productes d’un sol ús, es farà front a l’obsolescència prematura i es prohibirà la destrucció de béns duradors que no hagen sigut venuts.

El document que recull les línies de treball en economia circular a la Unió Europea, esmenta accions concretes orientades a “els sectors que utilitzen més recursos o tenen un elevat potencial de circularitat”.

Entre ells, estan: Electrònica i TIC: La ‘Iniciativa sobre l’Electrònica Circular’ allargarà la vida útil dels productes i millorarà la recollida i el tractament dels residus; bateries i vehicles: es persegueix augmentar la sostenibilitat i impulsar el potencial de circularitat de les bateries, així com la revisió de les normes relatives als vehicles al final de la seua vida útil, amb la finalitat de millorar l’eficiència del reciclatge, i normes sobre el tractament sostenible dels olis usats; envasos i embalatges: nous requisits obligatoris en conte a materials i formats, entre altres; plàstics: requisits obligatoris sobre el contingut reciclat, amb especial atenció als microplàstics, els bioplásticos i els plàstics biodegradables; productes tèxtils: reforçar la competitivitat i la innovació en el sector i impulsar el mercat de la reutilització tèxtil; construcció i habitatge: estratègia integral per a un entorn construït sostenible que fomente els principis de circularitat en els edificis, i alimentació, com a àmbits més destacats.

Quant als residus, l’estratègia de la Unió Europea se centrarà en evitar els residus, en primer lloc, i, si es produeixen, a transformar-los en recursos secundaris d’alta qualitat que s’integren en un eficient mercat de matèries primeres secundàries -per a donar-los una nova vida-. La Comissió estudiarà la possibilitat d’establir un model harmonitzat a escala de la UE de recollida separada de residus i el seu etiquetatge. El ‘Pla d’acció’ també presenta una sèrie de mesures per a reduir al mínim les exportacions de residus de la UE i fer front als trasllats il·lícits.

Finançament i incentius

Per a donar suport a les estratègies nacionals i els projectes i inversions del sector privat necessaris per a abordar amb èxit aqueixa transició cap a una economia en circular, s’habilitaran programes de suport e la innovació i la transformació d’estratègies, processos i sistemes en les empreses -com els diferents projectes del Programa LIFE o subvencions i línies de crèdit per a programes d’investigació i innovació-, així com altres recursos europeus amb diferents fórmules -des dels Fons de Cohesió, al Fons Europeu de Desenvolupament Regional-.

A més, es contemplen accions per a mobilitzar finançament privat en suport de l’economia circular a través d’instruments financers comuns, com InvestEU.

Una de les principals eines d’impuls d’aquesta evolució cap a una economia en circular serà la ‘compra pública verda’, que suposa la integració de criteris obligatoris de contingut mediambiental en els processos de contractació d’organismes, institucions i empreses públiques. La compra pública mobilitza, actualment, entorn del 14% del PIB de la UE.

La cooperació públic-privada és essencial per a aconseguir l’èxit del pla i la major eficiència i eficàcia en resultats, que redunde en benefici de tots els ciutadans europeus.

Acceso al ‘Plan de Acción de Economía Circular’ y documentación complementaria